A tots els equips, juguin a la lliga que juguin, competeixin a la lliga que competeixin, es dediquin a l'esport que es dediquin; hi ha la figura del destructor de joc. Aquest jugador es dedica a fer la feina bruta, a posar dels nervis a les estrelles de l'equip rival, i en resum, a ser els reis dels intangibles, és a dir, aquelles accions que no surten representades a les estadístiques però que són claus per aconseguir la victòria. En podem trobar un exemple molt clar amb Sergio Busquets al Barça i a la Selecció, ja que mentre Xavi i Iniesta fan el treball vistós de crear joc i fer arribar bones passades als davanters, Busquets el que fa és destruir, recuperar i passar. Molta gent creu que aquest rol enfonsa el treball tàctic i el talent dels altres equips, ja que no fomenta l'espectacle, però moltes vegades la figura del destructor de joc ha estat una oportunitat per jugadors amb una tècnica limitada, i sobretot, per gent que no necessita que se'ls reconeixi el treball.
Ja posant-nos en matèria, podem dir que el destructor de joc més conegut de l'actual NBA és Metta World Peace, però no ens hem d'oblidar de noms com Matt Barnes, o el Hall of Fame i actual comentarista de la ESPN Charles Barkley.
La passada matinada del 7 de maig, els Chicago Bulls van donar la gran campanada al superar a Miami al seu estadi en el primer partit de les Semifinals de la Conferència Est, en gran part gràcies a la feina bruta de Jimmy Butler i a la seva gran defensa sobre les seves estrelles com són el recent MVP Lebron James i Dwayne Wade... Però no només he fet aquest petit homenatge per aquest motiu, sinó perquè Jimmy Butler és el primer destructor de joc que també és capaç de construir i tirar del seu equip en els moments importants.
I és que l'aler dels Bulls va anotar 21 punts i 14 rebots en el 7è i definitiu partit contra Brooklyn i va tornar a repetir els mateixos resultats anotadors contra Miami, i sembla que comença a fer-se un lloc a la lliga. És curiós però que Jimmy Butler no participés al partit tradicional entre les estrelles i jugadors de segon any de Houston, però sembla ser que l'All Star tracta de donar espectacle, i un destructor de joc no ven.
Per acabar, un intangible que pot batre Jimmy Butler si el seu entrenador li permet: ser el primer jugador de la NBA en disputar quatre partits de Playoffs sencers sense seure a la banqueta en cap moment, on de moment empata a tres amb jugadors claus pels seus equips com Allen Iverson o Karl Malone.
Vaja, que avui no tenia ganes de parlar de la potència de Lebron James, la mecànica perfecta de Stephen Curry o dels fonaments de Tim Duncan. Avui he volgut constància escrita del bon paper d'aquest aler de 24 anys que no vendrà tantes samarretes com els tres amics ja esmentats, sinó que seguirà lluitant pel seu equip passi el que passi, independentment de no ocupar les parts centrals dels diaris, ni de aparéixer com un dels més destacats del partit en les estadístiques... Llarga vida als destructors de joc. Llarga vida a Jimmy Butler!
.jpg)
