EL GANGNAM STYLE SE'NS ESTÀ ANANT DE LES MANS

Com tots sabeu, aquest és un Blog dedicat a l'esport, però el fenòmen del Gangnam Style començat pel sud-coreà PSY sembla trencar fronteres, i superar fins i tot escenes mítiques com la de Bill Clinton ballant "La Macarena".

La NBA és una lliga on es fomenta molt l'espectacularitat: veiem abans dels partits els handshakes típics entre Dwyane Wade i Lebron, de Jeremy Lin i Landry Fields, o a Blake Griffin penjant-se de la cistella per intimidar i animar al públic... Però un element secundari del joc com és l'àrbitre, mai havia participat de manera directa en aquest tipus d'espectacle...

Farem un exercici d'imaginació: Penseu per un moment que sou àrbitres de la NBA. Us aixequeu ben d'hora ben d'hora ben d'hora per córrer i així poder seguir el ritme dels jugadors en els partits, que quan esteu fent la vostra feina part de la graderia nombra a la persona que us va portar al món i que teniu dos entrenadors menjant-vos la orella constantment criticant les vostres decisions... Però això no és el pitjor de tot...T'agrada ballar, el teu cos encara conserva l'esperit de Billy Elliot però estàs fent la teva feina seriosa mentre una mascota i les cheerleaders fan la seva una mica més animats... No pots més però et controles... Sona una música que t'anima i balles una mica per mostrar-te desenfadat amb el públic però aaah no, el DJ posa el Gangnam Style... I passa això:

Si lectors del Blog, nosaltres ens pensàvem que era broma! Que era un àrbitre disfressat, una obra de teatre, un farol... Però després d'investigar i fins i tot tenir testimonis de persones que estaven a Salt Lake City aquella nit màgica, hem descobert que va passar de veritat!

Sinó mireu els nostres motius:

- Jugadors de la banqueta paren de fer el que estaven fent al veure una cara coneguda tornant-se boja.

- L'home de marró (seguretat del club) es queda mirant sense saber que dir... Si això estés dins els plans, probablement l'home seguiria mirant a la graderia per veure si hi ha aldarulls, però és un fet excepcional.

- Aquesta és la definitiva. L'home que porta el 40 a l'esquena, l'altre àrbitre, s'acosta al seu company de treball demanant-li explicacions... S'ha tornat boig!

- El ball es duu a terme a la mitja part, amb 15 minuts de descans. Si estés planejat, la coreografia seria molt més llarga i s'acabaria veient que és un àrbitre disfressat...

Però no només ha enmalaltit aquest àrbitre, també ho han fet un bon grapat de futbolistes i persones relacionades amb el món de l'esport... Si s'ha d'acabar el món que ens enganxi ballant deuen pensar... Alguns ho fan millor i d'altres pitjor, però l'intenció és el que conta!

Martín Fabian, davanter del Chivas de Guadalajara mexicà, va escollir un bon moment per fer-ho, el derbi contra l'América, que seria equivalent al Barça-Madrid per nosaltres... Us imagineu Messi, Iniesta i Xavi ballant-lo davant de Sergio Ramos, CR7 i Pepe abans de morir a patades per aquest últim? Aquest home es va atrevir

Un home que no ha tingut tanta estona lliure com per practicar ha estat Edison Cavani. El davanter del Nàpols no té tant per mà el ball i no havia assejat prèviament perquè no li funcionava el CD pirata, i per tant, esperem que el disculpeu.

Un altre que li falta poc per posar-se a ballar i no li cal pas CD és Neymar. Estem molt espantats perquè potser desapareix la Samba de Rio de Janeiro i els carnavals brasilenys per culpa d'aquesta nova influència surcoreana. Des d'En Pilotes volem fer una crida per tal que conserveu les Sardanes i el Ball de Gitanes, perquè ens fa molta por aquest Gangnam Style...

Sebastian Vettel és un home tranquil. Podriem dir que no és tan poc expressiu com Kimi Raikkonen però a l'home és difícil veure'l feliç. El Gangnam Style no entén de vergonyes, i el passat GP de Corea, PSY els va fer de guia de luxe introduint-los en matèria juntament amb Mark Webber. S'ha de dir que van acabar 1r i 2n respectivament... Alonso hauria d'haver ballat el Gangnam Style.

LLARGA VIDA AL GANGNAM STYLE!

LA DEGENERACIÓ DELS DORSALS

Ahir erem 12/12/12 i per aquest motiu us hem estat preparant molt material referent als dorsals per omplir-vos el cap de números. Si sou de lletres, millor no llegiu aquest article...

Havent llegit el títol, imagino que molts de vosaltres ja us imagineu per on va la cosa. Aquesta vegada, l'intenció d'aquest article, és fer una crítica a la pèrdua de sentit dels dorsals en el futbol. Tradicionalment, els dorsals han tingut dues funcions:

En primer lloc, la seva funció és purament "administrativa", per dir-ho d'alguna manera. És a dir, és una forma que tenen els àrbitres per reconèixer als jugadors i fer constar a l'acta arbitral els responsables de les incidències del partit; així no cal que es memoritzin tots els noms dels futbolistes i hagin d'apuntar-lo cada cop que té lloc una acció important.

D'altra banda, els dorsals, són o eren una forma de reconèixer la demarcació dels futbolistes en el camp, de manera, que en veure el dorsal d'un jugador es podia saber gairebé amb total exactitud la seva posició, sense haver-lo vist jugar prèviament. A l'hora, aquesta característica, acabava donant als dorsals un cert prestigi, i esdevindrien amb el pas del temps un símbol de "noblesa" per als futbolistes. Per exemple, associem automàticament a Guardiola al dorsal "4" del Barça; Raúl González al "7" del Madrid; Bergomi al "3" de l'Inter o Maradona al "10" del futbol. I perquè ho fem així? Doncs pel prestigi i el recorregut que han donat aquest jugadors als seus dorsals, que a més, són característics de la posició on jugaven. Potser caldria seguir investigant, però segurament el primer gran exemple de degeneració d'un dorsal el trobem en el mític "14" de Johan Cruyff.

Tot i aquesta desviació a l'alta, la demarcació "normal" de cada dorsal és la següent:

- 1: Porter (13/25: Porter suplent)            - 7: Extrem 

- 2: Lateral                                              - 8: Interior

- 3: Lateral / Central                                - 9: Davanter Centre

- 4: Central / Lliure                                  - 10: Mitjapunta / Segona punta

- 5: Central                                             - 11: Extrem

- 6: Migcentre                                         - La resta de dorsals correspondrien als suplents

Tot i això, aquests alguns són exemples de futbolistes que s'han guanyat un nom amb dorsals "extranys"

- El número 13 de Ballack o Nesta

- El número 26 de Terry

- El número 21 de Luis Enrique

- El número 12 de Kanouté

- El número 14 d'Henry

- El número 99 de Lucarelli o Ronaldo

 

- El número 80 de Ronaldinho

- El número 22 de Kaká

Podríem seguir extenent-nos ens casos i més casos

però aquí ve l'últim regal

el premi al dorsal més original és...

Per Ivan Zamorano i el seu famós

dorsal  1 + 8!!!!!!!!!

LA NBA 20 PARTITS DESPRÉS...

Feia unes setmanes que, eclipsats per les constants notícies en referència a l'esport rei, havíem deixat el bàsquet una mica arraconat. Avui tornem per analitzar allò que ha sortit com ens esperàvem, i sobretot, aquells resultats sorprenents. Això serà el segon capítol del nostre pronòstic NBA; el primer el trobareu apretant aquest enllaç: http://enpilotesnews.blogspot.com.es/2012/10/comenca-la-nba-la-lluita-per-lanell.html 

Com molts de vosaltres ja sabeu, els Lakers no passen pel seu millor moment, ja han tingut tres entrenadors diferents (Brown, Bickerstaff i D'Antoni), Kobe Bryant no pot tot sol després de les lesions de Nash i Gasol, i encara no han trobat l'estil de joc guanyador. Els angelins estan situats en 12 posició de 15 a l'oest amb un balanç negatiu de 9-13. Però d'aquí a final de temporada, encara ha de ploure molt, i creiem que els Lakers tenen molt a dir tal com vem pronosticar, nosaltres no fallem sovint... En aquest video podem veure el darrer partit dels Lakers contra un rival assequible com Cleveland que també ha comptat per derrota i que evidencia la mala defensa dels angelins i la dependència excessiva de Kobe ofensivament, que ha hagut d'anotar 42 punts.

Miami es col·loca en segona posició a l'oest amb un joc no tan brillant com el de l'any passat, però més pràctic i efectiu que el d'aleshores. Tenen un balanç positiu de 14-5 i les seves peces clau segueixen funcionant i, una bona notícia, els bases Norris Cole i Mario Chalmers comencen a rutllar. Ray Allen encara té la mà calenta com podem apreciar en aquest triple que va donar la victòria als de Florida. Si, és un 3+1.

Vem avisar, la sorpresa de la temporada seria New York i s'està complint. Els Knicks van encadenar un inici immaculat amb 8 victòries consecutives i partit a partit s'han anat sobreposant a lesions de jugadors importants com Amaré Stoudamire o Melo Anthony amb grans actuacions de jugadors secundaris com el veterà Jason Kidd o el triplista Raymond Felton. Encapçalen l'est amb un balanç de 16-5. aquí veiem com Jason Kidd amb 39 anys encara fa de les seves. Si, torna a ser un 3+1.

Una altra de les sorpreses de la temporada està essent Atlanta, amb un equip jove i encara per desenvolupar. Són tercers a l'Est amb 12-6. Chicago entraria en quarta posició mentre que 76ers, Brooklyn, Boston i Milwaukee respectivament conformen el quadre actual de Playoff a la Eastern Conference. Precisament en aquesta última ciutat estan disfrutant de l'enèrgic base Brandon Jennings, capaç de donar en safata assistències impossibles com aquesta:

A l'oest, tret de la sorpresa dels Lakers, tot està més o menys com ens imaginàvem. San Antonio en primera posició amb el millor balanç de la NBA amb un 18-4, seguits d'Oklahoma amb una victòria menys, els Grizzlies de Marc Gasol amb un 14-4, i els poderosos Clippers de Paul i Griffin amb un 15-6, que es basen per ser un equip que fa por en defensa, com podem apreciar en aquest video, un dels millors taps de la dècada:

Les sorpreses a l'oest de moment estan siguent els Utah Jazz, que entrarien a Playoff de moment amb un balanç de 12-10.

Trobariem a faltar als Wolves de Ricky i Love, i els Lakers, tot i que no volem menysprear als Rockets de Harden i Lin...

ENCERTS 13/16 = 81,2% d'encert respecte els nostres pronòstics... Només ens ha fallat Indiana, Minnesota i, evidentment, els Lakers...

GODFREY CHITALU: L'HOME DELS 107 GOLS

Quan era petit era mooooolt bo jugant a futbol; tant bo, que vaig arribar a aconseguir uns 140 gols en un any natural mentre sortiem a jugar durant la mitja hora que ens tocava de pati. El problema? Doncs que la FIFA no reconeixia la lliga del meu pati com una de les seves lligues oficials i, com que tampoc teniem a un nen castigat a fer l'acta ni a grabar les meves excel·lents actuacions, no vem poder demostrar a la FIFA que jo havia superat i quasi doblat a Gerd Müller en nombre de gols anotats durant un any natural. Ara estic relegat a escriure articles en un blog amateur d'informació esportiva, i lluny del llibre Guiness dels records... Maleïda FIFA!

Una cosa semblant és el que li està passant a Godfrey Chitalu, un futbolista nascut a Zambia que es va convertir en heroi nacional després de ser capaç d'anotar 107 gols en un any natural, concretament durant el 1972.

Chitalu va morir l'any 1993 després que l'avió en què viatjava tota la selecció de Zambia s'estavellés i per tant, no podem comptar amb el testimoni directe del jugador.

Godfrey vivia tranquil qui sap a on des de l'any 1993 fins aquest cap de setmana. Sabem que Gerd Müller havia anotat 85 gols i que no havia existit cap jugador capaç d'anotar tants gols en un any de calendari des d'aleshores. Però des de Madrid han tret un tema de debat que ens sembla interessant però que pensem que   no hagués sortit a la llum si el protagonista de la fita vestís de blanc.

I no només això, des de la capital s'atreveixen a afirmar que Messi només ha anotat 83 gols, ja que segons ells, un d'aquests gols va ser finalment d'Alexis, un altre d'Iniesta, i un tercer anotat fa dues setmanes per Amorebieta en pròpia porteria.

Potser pensareu que Messi encara ha d'anotar 19 gols per empatar amb el zambià, però el cas és que pot estar tranquil l'argentí perquè la FIFA no reconeix els 107 gols del bo d'en Godfrey per falta de proves, el mateix que em passa a mi amb la lliga del meu pati.

Des de Madrid, s'han basat en retalls de diari per fer la suma dels gols, tot i que no els ha arribat la suma a 107, però s'han recolzat en fonts procedents del continent africà i, sobretot, en aquesta foto:

Com que a En pilotes som unes persones cultes i inconformistes, hem volgut indegar sobre aquest el fenòmen Chitalu, i hem volgut generar una pregunta de debat: És inmoral futbolísticament que la FIFA no accepti els gols anotats per el jugador africà?

Per una banda creiem que si que s'haurien d'acceptar els 107 gols si es trobessin fonts o bé de companys d'equip de Godfrey Chitalu mentre jugava al Kawbe Warriors o bé a la selecció de Zambia, o fins i tot si es podessin arribar a ajuntar retalls de diari amb actes arbitrals que ho demostressin.

Per altra banda i de manera més rotunda, ens atrevim a afirmar rotundament que NO s'hauria de reconeixer aquest récord per un simple motiu: Si la FIFA accepta el récord sense comptar amb actes ni grabacions, Chitalu no poseiria aquesta fita, seria jo la persona capaç d'anotar més gols amb un any amb 140, i cada setmana aniria sortint algú dient que n'ha marcat més a la lliga de veterans del seu barri i això arribaria a punts descontrolats.

No volem dir que no ens creiem a Godfrey Chitalu i a les persones que ho van veure en el cas que s'hagués dut a terme, només volem animar a tothom que pugui demostrar algún gol de Chitalu ja sigui amb una acta, un vídeo o en algun document escrit, algun dels 107 gols del zambià per tal de presentar-ho a la FIFA i reconèixer el mèrit d'aquesta persona.

En resum, l'única persona que sap si realment s'han marcat aquests 107 gols és el propi Godfrey Chitalu, i pel que es veu, se n'ha anat amb el secret a la tomba.

Sembla que no es pugui descansar tranquil ni després de morir amb aquests madridistes...

TOP 10: EFECTES ENDIMONIATS

Abans de res, demanar disculpes per la meva recent "inactivitat" en el blog, deguda als estudis. Però avui, el "Racó d'en Vala" torna amb més força que mai per oferir- vos les que creiem que són les 10 millors rosques. Qui no s'ha meravellat mai veient un bon xut amb efecte? Doncs aquí venen 10 genialtitats!


10. JOEL CAMPBELL (BETIS)

El número 10 és un anotat recentment a la lliga espanyola, i és que el xut a l'escaire de Joel Campbell contra el Depor és digne de Top 10!

9. THIERRY HENRY (FC BARCELONA)

Si parlem de rosques, un dels convidats que no pot faltar en aquesta secció, és Thierry Henry amb els seus clàssics xuts amb efecte al pal llarg. Tot i que l'astre francès ens ofereix una gran varietat de gols d'aquest estil, a en pilotes, creiem que cap iguala la seva obra d'art a l'Ibrox Stadium de Glasgow.

8. ROBERT PIRES (ARSENAL FC)

 El número "8" pertany a un vell conegut de l'afició del Vilarreal. La temporada 03/04, jugava a l'Arsenal, i en un partit contra el Liverpool, va ser capaç de regalar al públic "delicatessens" com aquest!

7. WAYNE  ROONEY (EVERTON FC)

Avui Wayne Rooney és una estrella consagrada del Manchester United, però el davanter anglès, va debutar a les files de l'Everton. Aleshores corrien els principis de la dècada dels 2000 i el jove jugador dels toffees ja apuntava maneres...

6. LUIS FIGO (REAL MADRID)

 S'ha de reconèixer que el Madrid dels galàctics ha estat un dels grans equips dels últims anys. Aleshores, els merengues comptaven a les seves files amb el "Judes culé", la qualitat del qual era tant gran com la simpatia que li tenim... Prova d'això és el golàs que li va marcar al Manchester United

5. MANICHE (PORTUGAL)

Entrem al "Top 5", i ho fem amb un jugador portuguès, autor del que va ser considerat el millor gol de l'Euro-2004. El va marcar contra Holanda, i per cert, un consell... Poseu-vos el pitet, perquè a mi se'm cau la baba!

4. JERMAIN LENS (PSV)

Aquesta vegada viatgem a Holanda, on recentment, el jugador del PSV Jermain Lens, ha marcat un gol que ho té tot! El gol comença amb una paret, però la passada surt massa llarga, fet que aprofita l'holandès per exhibir la seva velocitat, després sembla que es tanca a la banda, però demostra habilitat per retallar, aixecar al cap i... patapam!

3. DENIS BERGKAMP (ARSENAL FC)

A qui li agradi el futbol per força li agrada Bergkamp. Segurament un dels futbolistes més elegants i amb més classe de la història, per no dir el que més... Contra el Sunderland, l'holandès supera dos rivals amb una ruleta marsellesa, trepitja àrea, aixeca el cap, i clava la pilota a l'escaire amb una facilitat pasmosa. La seva subtilitat és digna de top 3!

2. RICARDO QUARESMA (PORTO FC)

 El número 2 és per un vell conegut de l'afició blaugrana. Fins ara, tots els efectes que hem vist han estat xuts amb l'interior del peu, però en aquesta ocasió, el portugués ens ensenya com es pot fer servir el recurs de l'exterior amb igual eficàcia, però no per això menys classe. El xut amb l'exterior és un recurs gairebé antinatural, i la dificultat és extrema si s'executa en carrera i a una distància considerable. Per això el gol de Quaresma val el lloc número 2!

1. PAPISS CISSÉ (NEWCASTLE UNITED)

I per fi el número 1! Com hem vist amb Quaresma, no tots els efectes s'han d'executar amb l'interior. Prova d'això és el gol de Cissé amb el Newcastle, i és que la rosca endimoniada que dóna a la pilota el futbolista dels urracas fa que Peter Cech no sàpiga ni pel pal que li entrarà la pilota. Per això el gol val ser el número 1!

QUÈ PASSARÀ AL PROGRAMA DE DEMÀ? [10-12-12]

Preparem l'últim programa del dia 17 que promet ser molt especial. Analitzarem tot el que ha passat durant l'any 2012, i cantarem nadales!

Però abans, toquem de peus a terra. L'Espanyol es deixa un empat al seu estadi i comencem a veure alguna millora, com a mínim Javier Aguirre ens té distrets a la banqueta.

El tindrem amb nosaltres per fer-li la nostra entrevista setmanal.

A qui també volem entrevistar és a Gerd Müller, que s'ha vist superat per Messi en el nombre de gols marcats en un any natural.

Tenim les cordes vocals una mica afectades, i per aquest motiu no sabem si farem cançó... Demà ho descobrireu.

Estrenarem secció: Estadística Perica, on compararem el rendiment dels blanc-i-blaus amb el dels altres equips de primera divisió.

Tot això i una mica més, al 11è programa d'En Pilotes, els mateixos programes que punts ha sumat l'Espanyol a la lliga... amb la única diferència que ells poden sumar de 3 en 3...
 

ELS GOLS DE LA SETMANA [1-12-12 / 8-12-12]

Som dijous i per no perdre la costum us presentem els 10 millors gols de la setmana. A veure que us semblen!

Servet Çetin del Trabzonspor es va atrevir a imitar a Leo Messi aquest cap de setmana

Jakub Błaszczykowski, un home que si el seu cognom fos pronunciat per Mariano Rajoy moririem tots afogats, va marcar aquest golàs en la victòria del Borussia Dortmund

Andik Vermansyah, de la selecció indonesa, va marcar aquest golas pels que diuen que en partits així no hi ha emoció.

Un vell conegut pels mallorquins, el veneçolà Arango, encara marca en terres alemanyes pel M'gladbach, i de quina manera ho fa l'home!

Tot i un que el seu equip està a la deriva, l'anglès James Milner és capaç de calmar els ànims dels seus aficionats amb gols d'aquesta firma

Raul Rusescu marca el gol de la victòria de l'Steaua, amb un gol ple de ràbia des de fora l'àrea

Un asidu a les nostres llistes de millors gols, Zlatan Ibrahimovic, marca un golàs de falta a més de 120km/h. Devia estar pensant amb el filósofo...

A Stephen Gleeson no li devia agradar el tennis i per aquesta raó, va marcar aquest tros de gol contra l'AFC Wimbledon.

Encara no sabem d'on ha sortit aquest costarriqueny amb nom de Sir anglès que llegeix amb monocle, però el cas és que Joel Campbell va decidir el duel entre Deportivo i Betis amb aquest xut imparable.

I la notícia bomba (humor negre) és el gol de Toshihiro Aoyama. El jugador del Hiroshima ha marcat aquest golàs en el primer partit del Mundial de Clubs. El participant europeu recordem serà el Chelsea de Benítez.

ANYS LLUM: HISTÒRIA D'UNA TARDA-NIT AL BAR

La setmana passada vaig engegar a pastar fang la poca vida social que encara em quedava i vaig decidir fer un Maldini: passar-me tota la tarda-nit mirant futbol.

18:30

El primer partit va ser entre el Reading i el Manchester United amb el resultat final de 3-4. Un partit molt distret, amb 7 gols en 35 minuts però, no ens enganyem, un equip Champions jugant amb tots els seus efectius no hauria de tenir aquests problemes a casa d'un modest... El bar estava buit i la gent només s'apropava a la televisió quan marcaven un gol... La Premier no agrada gaire.

20:00

Comença el Barça-Athletic de Bilbao. Coneixent al Barça al Camp Nou, tots esperavem una victòria segura, però l'Athlètic l'any passat havia demostrat un molt bon joc conjunt i havia estat capaç d'eliminar precisament als Red Devils...

Però res, el bar es va començar a omplir de culés que van cantar els 5 gols del seu equip sense preocupar-se en cap moment pel partit i mai posant-se en la qualitat dels seus jugadors, als que veneraven constantment amb al·lusions quasi orgàsmiques.

22:00

No content amb passar-me prop de 3 hores mirant futbol, vaig decidir que encara no era el moment de marxar, així que esperaria al seguent partit: El gran derbi entre Reial Madrid i Atlètic.

Molts aficionats culés van abandonar la parròquia entre elogis als seus futbolistes i ànims als colchoneros. N'hi van haver uns quants que es van quedar però no van durar gaire mirant el partit.

Els nombrosos aficionats merengues que s'apresuraven a la barra eren d'un prototip diferent als culés: No elogiaven en cap moment les accions dels seus futbolistes, sinó que criticaven a jugadors tan emblemàtics com Iker Casillas; no estaven satisfets amb el joc del seu equip; i la que em va cridar més l'atenció, es referien massa vegades al seu entrenador venerant-lo.

Per què us estic explicant una cosa que potser ja sabeu? Doncs per què m'agradaria que us fixessiu bé en la diferència entre els dos partits.

A aquest article l'he titulat "Anys llum" perquè no només són 6 punts els que separen Barça i Atlètico, i 11 entre culés i blancs, sinó perquè la diferència de joc entre els 3 primers mai havia estat tan gran.

Pere Purrà