Ads 468x60px

Síguenos en Twitter Siguenos en Facebook

5 de des. 2012

ANYS LLUM: HISTÒRIA D'UNA TARDA-NIT AL BAR

La setmana passada vaig engegar a pastar fang la poca vida social que encara em quedava i vaig decidir fer un Maldini: passar-me tota la tarda-nit mirant futbol.



18:30

El primer partit va ser entre el Reading i el Manchester United amb el resultat final de 3-4. Un partit molt distret, amb 7 gols en 35 minuts però, no ens enganyem, un equip Champions jugant amb tots els seus efectius no hauria de tenir aquests problemes a casa d'un modest... El bar estava buit i la gent només s'apropava a la televisió quan marcaven un gol... La Premier no agrada gaire.



20:00

Comença el Barça-Athletic de Bilbao. Coneixent al Barça al Camp Nou, tots esperavem una victòria segura, però l'Athlètic l'any passat havia demostrat un molt bon joc conjunt i havia estat capaç d'eliminar precisament als Red Devils...

Però res, el bar es va començar a omplir de culés que van cantar els 5 gols del seu equip sense preocupar-se en cap moment pel partit i mai posant-se en la qualitat dels seus jugadors, als que veneraven constantment amb al·lusions quasi orgàsmiques.



22:00

No content amb passar-me prop de 3 hores mirant futbol, vaig decidir que encara no era el moment de marxar, així que esperaria al seguent partit: El gran derbi entre Reial Madrid i Atlètic.

Molts aficionats culés van abandonar la parròquia entre elogis als seus futbolistes i ànims als colchoneros. N'hi van haver uns quants que es van quedar però no van durar gaire mirant el partit.

Els nombrosos aficionats merengues que s'apresuraven a la barra eren d'un prototip diferent als culés: No elogiaven en cap moment les accions dels seus futbolistes, sinó que criticaven a jugadors tan emblemàtics com Iker Casillas; no estaven satisfets amb el joc del seu equip; i la que em va cridar més l'atenció, es referien massa vegades al seu entrenador venerant-lo.



Per què us estic explicant una cosa que potser ja sabeu? Doncs per què m'agradaria que us fixessiu bé en la diferència entre els dos partits.

A aquest article l'he titulat "Anys llum" perquè no només són 6 punts els que separen Barça i Atlètico, i 11 entre culés i blancs, sinó perquè la diferència de joc entre els 3 primers mai havia estat tan gran.


Pere Purrà


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada