"És possible que hagis de llegir-t'ho una altra vegada per assegurar-te que no estaves somiant"
Això era el que llegien a la web oficial del club els supporters del Bradford City el passat dimecres 23 de gener quan el seu equip eliminava el potent Aston Villa de la Copa de la Lliga anglesa i guanyaven el bitllet per disputar la final al Wembley Stadium contra el Swansea City.
Aquest equip que actualment juga a la League Two, equivalent a la Tercera Divisió espanyola, s'ha guanyat el respecte de tot el futbol anglès eliminant a 3 equips de la Premier: el Wigan, l'Aston Villa, i el potent Arsenal.
La política de fitxatges del Bradford és per parlar-ne amb deteniment. Per confeccionar una plantilla que pugui lluitar cara a cara amb equips d'aquesta embargadura han desembutxacat 8.850€, el mateix que guanyen en un dia alguns dels jugadors que han eliminat.
Precisament aquesta suma va ser invertida en James Hanson, l'heroi que va marcar el gol al Villa Park i que va certificar el pas dels galls a la final del dia 24 de febrer. Henson va atrevir-se a afirmar que "només vaig intentar desviar la pilota". El mateix jugador jugava infiltrat ja que tenia el dit del peu trencat. Increíble!
I és que ens queixem d'Alexis Sánchez, però és que en James portava 14 hores futbolístiques veure porteria fins que va marcar aquest gol.
Fa uns mesos, el mateix autor del gol va afirmar que potser deixava el món del futbol "professional" perquè havia rebut una oferta d'un supermercat per treballar-hi com a cap de magatzem que el satisfeia més econòmicament.
Però no només el futbol ha estat just amb Hanson sinó que també ho ha estat amb el conjunt del Bradford i amb la seva ciutat ja que la història de l'equip ha estat bastant negra ja sigui per el descens de l'equip durant 4 anys consecutius entre 2000 i 2004, la posterior fallida econòmica, i sobretot la tragèdia de l'11 de maig de 1985 quan s'incendiava el Valley Park durant un partit de promoció i deixava la xifra de 56 morts i 265 ferits.
Però com que no volem acabar l'article amb tragèdies, anem a explicar les promeses i affairs que comporten aquest tipus de gestes gairebé irrepetibles. Personalment crec que és als equips petits on es veu la verdadera essència de l'esport i no en els cotxes cars i les mansions dels esportistes d'alt nivell. Ja es va veure amb el Figueres a l'any 2001 com un conjunt de jugadors sense renom s'unia i es tenyia els cabells o es rapava al zero si assolia el seu objectiu, o amb el Mirandés de Pablo Infante, que ja no li calia rapar-se perquè ja anava rapat de sèrie.
Els jugadors del Bradford diuen que es convertiran al cristianisme si guanyen la Copa de la Lliga ja que l'Speaker del Valley Park és també el capellà, i cada partit els ha donat sort amb les seves pregàries.
Un d'aquests possibles creients va rebre una trucada molt especial felicitant-lo pel seu rendiment, era la de la seva dona, amb qui feia temps que no parlava degut a una malaltia greu que li impedia fer-ho.
Per últim, el president de l'equip Mark Lawn haurà de rascar-se la butxaca si aquest trofeu acaba arribant a Bradford City ja que després de guanyar per 1-2 al camp del Watford City a segona ronda, va prometre en cas de que es guanyés, convidaria tot l'equip a un viatge a Las Vegas.
Potser haurem d'afegir el 24 de febrer al Calendari d'Esdeveniments Esportius de l'Any d'En Pilotes. Pronostiquem des d'aquí que serà un partit d'allò més entretingut entre un equip que vol canviar l'història, i un altre equip , el Swansea, amb fam de títols que vol aixecar la Copa de la Lliga anglesa l'any del seu centenari.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada