ELS 10 MILLORS GOLS DE LA SETMANA (23-11 a 30-11)

Com cada setmana, aprofitem les nits de dijous a divendres per tal de donar a còneixer quins han estat, segons el nostre parer, els millors gols que s'han anotat a nivell internacional. Per què dijous? Per encabir en aquesta selecció els gols de la jornada intersetmanal tot esperant que comenci el cap de setmana esportiu per veure'n de millors.

Som-hi, la setmana passada estava carregada de bons gols, aquesta també ho està: (Sembla que s'han posat de moda les xilenes a partir del gol d'Ibrahimovic...)

1: Lukas Podolski (Arsenal) la trenca

2: La rovesciata de Philippe Mexès narrada per Tiziano Crudelli (AC Milan)

3: Bekir Irtegun (Fenerbaçhe) presenta candidatura a millor "rovesciata" de la setmana

4: Jakub Koseci (Legia de Varsovia) s'atreveix a imitar a Messi

5: Javi Martínez (Bayern München) s'apunta a la moda de la xilena

6: Adlene Guedioura (Notthingam Forest) llença un missil que fa perdre el càmera

7: Thabo Matlaba (Orlando Pirates) des de més de 35 metres

8: Jermain Defoe (Tottenham) iniciant la carrera des del mig del camp

9: Gerard Deulofeu (Barça B) és capaç de trencar un línea de 4 defenses perfectament estructurada

10: Adil Rami (València CF) demostra al porter del Llagostera que s'ha d'estar sempre atent

Estarem a l'aguait per veure que passarà aquesta setmana al món del futbol i seguir fent el recull setmanal dels millors gols.

XUTS QUE NO S'ACABEN MAI. TOP 10 GOLS DES DEL MIG DEL CAMP

Avui al València-Llagostera, Adil Rami l'ha liat marcant un gol de 50m o com diria el comentarista del FIFA: "Desde su casaaa!".

 Per aquest motiu a En Pilotes hem volgut tirar d'arxiu i portar-vos els 10 millors gols des del mig del camp. Un resum deliciós amb el que podeu seure, posar-vos el pitet i gaudir de l'espectacle!


10. DAVID VILLA (VALÈNCIA CF)

Un València italianitzat jugava contra el Deportivo en un període de no massa bon record pels aficionats "Che". Per aquest motiu, al mig del partit, "El Guaje", va voler donar una alegria als seus. Tant fàcil com controlar la pilota, veure el porter avançat i...

9. RIVALDO (FC BARCELONA)

Durant la seva estada al Barça, el crak brasiler va deixar autèntiques perles al record dels culers. Un dels seus millors regals aquesta obra d'art contra l'Atlètic de Madrid.

8. CANI (VILLARREAL CF)

Com és sabut per tothom, la temporada passada el "submarí groc" va deixar la màxima categoria després de consolidar-se entre els grans del futbol espanyol. Durant aquell gloriós període, hi havia jugadors com Cani que es dedicaven a marcar gols com aquest... Yo soy Cani, Cani, Cani, Cani!

7. ROGER (RDC ESPANYOL)

Sí, encara que sembli mendida, un jugador de l'Espanyol té cabuda en aquest recull. Però no us emocioneu, és sorgit del Planter del Barça, es diu Roger Garcia, i en el seu pas per l'Espanyol, era capaç de fer gols de mig camp, i aconseguir de pas que els "pericos" tinguessin el seu minut de glòria per poder veure el seu equip   a la tele.

6. MARCOS SENNA (VILLARREAL CF)

Ja us hem dit que els jugadors del Villarreal, a la seva bona època, eren capaços de marcar gols força interessants, i entre aquests, no només destaca Cani, sinó que també hi té cabuda un tal Marcos Senna, us sona?

5. SEEDORF (R. MADRID)

Entrem al Top 5, i per fer-ho recordarem un vell conegut de la Lliga Espanyola en el seu pas pel Reial Madrid. Es tracta de Clarence Seeforf, i tot i que el seu gol no es pot dir ben bé que sigui des del mig del camp, primer de tot el mireu, i després em dieu si té cabuda aquí o no...

4. BECKHAM (MANCHESTER UNITED)

Com era d'esperar, en aquest Top 10, qui no podia faltar era David Beckham. El jove interior anglès feia pocs anys que militava a les files dels "Red Devils", però tot i la joventut ja era capaç de fer aixecar el públic del "teatre dels somnis".

3. IÑIGO MARTÍNEZ (REAL SOCIETAT)

Fins ara la majoria de gols de mig camp, eren xuts amb més col·locació que potència fruit d'un mal posicionament del porter. Iñigo Martínez, ens demostra que també és possible de marcar des del mig camp trencant la pilota amb violència; i a més, el mèrit és doble si el gol és en el marc d'un derbi basc. Per això creiem que aquest gol val per entrar al Top 3.

2. HOWARD (EVERTON FC)

Tots els gols que hem vist fins ara, els han marcat futbolistes de camp des d'una distància aproximada de només 50 metres. Davant de tanta mediocritat, el porter de l'Everton Tim Howard decideix marcar-ne un des del doble de distància.

1. CHILAVERT (VÉLEZ SARFIELD)

Després de veure el gol de Howard, els més escèptics, poden pensar que el porter de l'Everton xuta per xutar i marca amb tota la sort del món. I és per donar resposta a aquesta gent, que us oferim tot seguit el golàs de José Luis Chilavert, també de camp a camp i amb tota la intenció del món. És per aquest motiu que a en pilotes creiem que aquest gol val el número 1 del Top 10!

COMENCEM A ENTENDRE PER QUÈ L'HRT NO FUNCIONA

Si estimats oients, tornem de la nostra sequera de notícies per tal de parlar d'un tema estrany per nosaltres, però que poc a poc ens ha anat enganxant, la Fórmula 1.

Primer de tot volem aclarir que això de que el cotxe d'Hispània va tort no fa referència a un automòbil romà que es mou tot trontollant amb les seves rodes de fusta recent descobertes; parlem del cotxe de l'equip revelacióJAJAJAJAJA de la recent temporada de Formula 1, l'escuderia HRT o Hispania Racing Team pel ianquis, amb els mítics pilots Pedro M. De la Rosa i Narain Karthikeyan.

I és que avui hem llegit en una notícia http://www.marca.com/2012/11/27/motor/formula1/1354023500.html que deia que 8 mecànics del nou HRT que ha de lluitar per les primeres posicions l'any que ve han arribat torts, ebris, pets, beguts, alcoholitzats, enmonats, mamats, com una cuba... vaja, del tot borratxos al seu lloc de treball, i a més, s'han discutit. Els fets han passat aquest matí a la Caja Mágica de Madrid, on l'equip espanyol té la seva seu i també el seu laboratori de I+D.

Des d'En Pilotes, que som uns cotilles però molt intel·ligents, hem arribat a la conclusió que el cotxe HRT no funcionava perquè estava dissenyat per uns mecànics enganxats a l'alcohol que potser substituien la benzina pel vodka; però si aquesta hipòtesi es complís, el món els acabaria reconeixent com uns innovadors més que com uns borratxos, una cosa no del tot dolenta contant que s'hi juguen el lloc de treball...

I això no s'acaba aquí, ja sabeu que els nostres blocaires no es conformen en parlar de la notícia, sinó que busquen uns precedents. Aquí en tenim uns quants de mecànics d'algun equip que també anaven una miiiica borratxos o s'ho feien.

Per començar tenim una escuderia de Fórmula 1 que als anys 90 va tardar més d'un minut a fer un Pit Stop. tot això a ritme de Benny Hill...

Al seguent veurem com el begut és Michael Schumacher i li juga una mala passada al sobri mecànic:

Per acabar veurem com pot acabar una borratxera mal portada, fent imprudències al volant. Aquí en tenim una greu de Mark Webber i Fernando Alonso. Nens, no ho proveu a casa.

Per acabar, hi ha mecànics tan coneixedors del món de les begudes alcohòliqes que s'atreveixen amb un Flameado de Moe a mitja carrera! Inmensos.

SI BEUS, NO CONDUEIXIS! O NO SIGUIS MECÀNIC, BOIG!

QUÈ PASSARÀ AL PROGRAMA DE DEMÀ? [26-11-12]

Primer de tot repassarem les classificacions dels dos events més importants del cap de setmana: El Campionat Mundial de Formula1 amb Mas al capdavant, seguit per Junqueras i Pere Navarro. I les Eleccions al Parlament de Catalunya, que les va guanyar Sebastian Vettel, seguit de Fernando Alonso i Mark Webber... M'he liat...

Ens visitarà James Brown en el nostre Cicle de Cançons Old School contra l'Espanyol... Cantarem la cançó Get up I fell being like a Sex Machine, que és aquesta: (SEGONA!)

Portugal no es presentarà a Eurovisió aquest any, i per tenir una mica de representació en el món de la cançó per part d'aquest país, Cristiano Ronaldo ens vindrà a cantar a En Pilotes.

Tot això i moltes coses més, a la mitja hora que Radio Sant Celoni ens deixa entre les 21:00 i les 21:30.

EL JOC BOIG DEL "LOCO"

La temporada 2011-2012 serà recordada per moltes coses, com la marxa de Guardiola del FC Barcelona com a entrenador o per la conquesta de la Champions League per part del Chelsea amb una sort que encara ni tant sols ells se la creuen. També serà recordada pels aficionats de l'Atlètic de Madrid, que van conquerir la seva segona Europa League dirigits per un gran Diego i un tal Radamel Falcao que no va parar de marcar, marcar i marcar gols fent gala del seu letal olfacte golejador. Però sobretot hauria de ser recordada per l'aparició en escena d'un dels equips, en la meva opinió, més espectaculars dels últims anys malgrat no assolir cap títol tot i arribar a dues finals, evidentment, parlo de l'Athlètic del "Loco" Bielsa. De ben segur, si per alguna cosa no serà recordada la passada temporada, serà pel paper insípid de l'Espanyol, que no va sortir de la seva rutina mediocre de cada temporada.

Em fa especial il·lusió dedicar un article a aquell Athlètic, perquè la veritat és personalment no he disfrutat mai tant de veure un partit de futbol com els que ens van oferir en vàries ocasions "els lleons" la temporada passada. Era un equip que practicava un futbol directe, ràpid i eficaç; i no directe en el sentit d'enviar pilotes llargues, sinó tot el contrari. Aquell equip no rifava cap pilota, jugava directe, però per terra, i anava cara barraca, i tot i que era això el que el feia tant espectacular de veure, també va ser això mateix el motiu pel qual no van saber materialitzar el joc en títols. En la meva opinió aquell equip va pecar de novell i en partits clau contra rivals més experimentats (però no per això superiors), li va faltar la picardia i el saber estar que et dóna la veterania, per saber adormir un partit, per saber congelar-lo. El gran error d'aquell equip va ser voler sempre més i més, i no saber renunciar a l'atac quan les circumstàncies ho demanen. Un joc boig per un entrenador "Loco".

Acte seguit vull aclarir una cosa, perquè si una cosa no se li pot retreure a Bielsa, és que no domini totes les facetes del joc. Estem parlant d'un home que sap cuidar el més mínim detall estratègic, tant ofensiu com defensiu, i la meva crítica no va encaminada en el sentit del joc estratègic, sinó en actitud boja dels futbolistes (agressius, però no bruts). L'Athlètic de Bielsa es caractaritzava per ser un equip que corria sense parar del primer a l'últim minut, que presionava sense descans la sortida de pilota dels rivals, sabia tractar bé la pilota quan la recuperava , i era letal quan atacava gràcies a la indiscutible figura de Fernando Llorente; i és que si aquella temporada, Falcao, es va fer un tip de marcar gols, "el Rei Lleó" no es va quedar precisament endarrerit. Si parlem de l'Athlètic 2011-2012, "el 9" sorgit del planter de lezama mereix un capítol a part, ell era l'autèntic ídol de l'afició i un davanter que trenca amb la tradicional norma que: "un davanter alt i fort no pot ser bo amb la pilota als peus", tractant-se doncs d'un davanter de gran envergadura i a l'hora molt ben dotat tècnicament, i el que és més important, un instint dins l'àrea com en pocs jugadors s'ha vist els darrers anys; en definitiva, un d'aquells futbolistes que xuta una vegada i marca 2 gols. Encara em pregunto on estava el sostre d'aquell Athlètic si hagués sabut posar la pausa quan tocava. 

D'altra banda, no em vull oblidar d'altres noms propis d'aquell equip, on tothom era important, tals com: Javi Martínez, Muniaín, De Marcos, Amorebieta o Iraola. També vull fer especial menció a dos noms propis com són Iturraspe i el ja esmentat Javi Martínez, els dos eixos defensius de l'equip al mig del camp i a la defensa respectivament. El primer un lluitador incansable, capaç de dur a terme la difícil missió d'equilibrar un equip boig. El segon era l'eix motriu sobre el qual es movien tots els engranatges, l'home que treia la pilota des de la defensa gràcies a la seva gran condició tècnica degut a que era un pivot defensiu reconvertit a central. Em sap greu no fer esment de tots els jugadors 1x1, perquè realment crec que ho mereixen, però per no fer-me avorrit, el que sí vull fer és escriure l'11 tipus d'un equip que passarà a la història, i que segurament romandrà inesborrable en la memòria dels aficionats del conjunt basc. Aquell 4-3-3 integrat per:

IRAIZOZ

IRAOLA    AMOREBIETA    JAVI MARTÍNEZ    AURTENETXE

ITURRASPE

ANDER HERRERA    DE MARCOS

SUSAETA                                                            MUNIAÍN

LLORENTE

Tampoc em vull deixar de fer menció a jugadors supnets que van fer un important paper com Toquero "Lehendakari" (molt estimat per l'afició), Mikel San José, Gabilondo, David López o Ibai Gómez, els quals també van participar en molts partits i van saber dur perfectament el seu rol de revulsius. Per acabar vull fer especial menció a l'eliminatòria de la UEFA Europa League que va emparellar Athlètic de Bilbao i Manchester United. Si bé és cert que els "diables vermells" partien com a favorits, "els lleons" a base de treball, esforç i humilitat, es van saber endur el gat a l'aigua, gràcies sobretot a una de les més grans exhibicions de futbol que s'ha vist en molts anys a Old Trafford, on l'Athlètic va guanyar 2-3 en un partit on tot Europa estava expectant. Aquell partit no tants sols va deixar tothom bocabadat, sinó que l'Athlètic es va guanyar allò més important que hi ha al futbol: el respecte d'un continent. Qui pensi el contrari que respongui el següent: De què serveix que el Chelsea hagi guanyat en els últims anys tres Premier Leagues i una Champions League si no s'ha guanyat el respecte dels seus oponents? aquí la opinió de cadascú. Per acabar us deixo com a regal part d'un dels partits més apassionants dels últims anys: Manchester United 2-3 Athlètic de Bilbao. Deleiteu-vos!

VOTA EL MILLOR GOL DE LA SETMANA

A partir d'aquesta setmana, cada dimecres us farem votar quin creieu que ha estat el millor Gol de la Setmana. És molt fàcil, farem una votació via Facebook, per tal que seleccioneu el que més us hagi agradat.

Aquesta setmana hem barrejat partits de seleccions amb la jornada del cap de setmana. Cal dir que hi ha hagut un nivell molt alt, potser la resta de gols estaran eclipsats pel d'Ibrahimovic, però n'hi ha que potser encara no heu vist com el de Moussa Sow o el de Lincoln que de ben segur us sorprendran. 

Mario Götze (Borussia Dortmund) vs Greuther Fürth

Nosa Igiebor (Nigeria) vs Venezuela

Zlatan Ibrahimovic (Suècia) vs Anglaterra

Gabriel Gómez (Panamà) vs Espanya

Sergio Ramos (Espanya) vs Panamà

Christian Lobato feat Gerard Deulofeu (Barça B) vs Numancia

Mathieu Valbuena (França) vs Itàlia

Ozbiliz (Armenia) vs Lituània

Lincoln (Coritiba) vs Vasco

Moussa Sow (Fenerbaçhe) vs Eskişehirspor

TOP 10: RONALDINHO

Quan vaig presentar-me a "El racó d'en Vala" vaig dir que parlaria entre altres coses de jugadors històrics, i quina millor manera de fer-ho que presentant cada setamana un Top10 d'un futbolista de llegenda. En la 1a edició volem començar forts, i és per això que començarem amb un autèntic heroi del barcelonisme: Ronaldinho Gauxo.

Segurament un dels més grans mags que hi ha hagut a la història del futbol, i és que en el seu en pas pel  FC Barcelona, sobretot les tres primeres temporades, ens va regalar un sense fi de genialitats irrepetibles. Molts diuen que si hagués estat capaç de mantenir el seu nivell durant un temps més prolongat ara estaríem parlant del "més gran". No obstant això, el seu repertori dóna per escollir, i malgrat que pel motiu de seleccionar 10 gols ens hem hagut de deixar alguna obra mestre, com el seu gol màgic al Sadar de Pamplona després de fer un barret antològic dins l'àrea, aquests creiem que són els seus 10 millors gols. Seieu i disfruteu!

NÚMERO 10

Una de les millors habilitats de Ronaldinho era el el tir lliure directe, i l'execució magistral de la falta que fa contra el Saragossa de Víctor Fernández, la temporada 2006-2007, a les acaballes del partit és digne Top 10. Potència i col·locació però també utilitat per un xut que va valer 3 punts d'or. El porter César només pot contemplar meravellat com aquesta obra d'art forada les malles de la seva porteria:

NÚMERO 9

Un gol tant espectacular com sentimental en ple declivi de la seva carrera. Espectacular perquè enganxa una xilena espectacular caçant la pilota al vol, i sentimental perquè és l'última obra mestre que ens va deixar vestit amb l'elàstica blaugrana. Tot i que el gol no va servir per guanyar els tres punts els aficionats del Vicente Calderón encara avui es freguen els ulls pensant en la xilena del "Gauxo":

NÚMERO 8

La temporada 2004-2005 marca l'inici del gran Barça de Rijkaard i el retorn del club a la Champions. A la fase de grups l'equip es jugava ser o no a vuitens de final contra un totpoderós Milan que vivia la època daurada dels Pirlo, Gattuso, Shevchenko, Seeforf... Transcorrien les últimes jugades d'un partit, que semblava condemnat a finalitzar amb empat a 1, quan de sobte va aparèixer el mag brasiler i va fer això...

NÚMERO 7

La temporada 2006-2007, serà recordada pel declivi del Barça de Rijkaard i de Ronaldinho. El Barça es jugava a casa contra el Werder Bremen agafar el bitllet per l'últim tren cap a la fase final de la copa d'Europa, i en una falta al balcó de l'àrea, Ronaldinho va decidir que era el moment ideal de presentar al camp nou l'enèssima meravella del seu repertori. Qui diu que una falta cal que vagi forta, colocada i per sobre la barrera? De nou apareix ronaldinho per trencar els esquemes, per llençar-la ben fluixeta i per sota la tanca...

NÚMERO 6

L'any 2002, l'astre brasiler, tot i començar a destacar a les files del PSG, encara era un gran desconegut del panorama futbolístic, no obstant això les seves bones actuacions amb el conjunt parisenc li van valer formar part del gran Brasil del 2002 amb estrelles consolidades com Rivaldo o Ronaldo, i on emergien les figures d'uns aleshores joveníssims Ronaldinho i Kaká. Però la joventut, no va ser un impediment per Ronaldinho, que no podia escollir un millor escenari que la Copa Mundial de 2002, a vuitens de final i contra Anglaterra per presentar-se davant del món. Acabava de donar inici el 2n temps quan va produir-se una falta uns 40 metres de la porteria de David Seaman; Ronaldinho va creure que havia arribat el moment que el seu nom comencés a monopolitzar el futbol dels darrers cinc anys...

NÚMERO 5

Als vuitens de final de la Champions 2004-2005, el Barça i el Chelsea, ens van regalar una de les eliminatòries més apassionants de la dècada, que per cert es decantaria del costat anglès. El Barça perdia 3-1 a Stamford Bridge, i necessitava un gol per ser a quarts. Va ser en aquell moment quan Ronaldinho va rebre una pilota a la frontal de l'àrea, va congelar el temps, i després d'hipnotitzar el seu marcador ballant una samba màgica, es va treure de la màniga un punxot en sec que deixava el porter Cech fent l'estequirot mirant com la pilota a entrava la porteria a càmera lenta per un angle impossible...

NÚMERO 4

La temporada 2005-2006, la del doblet, el Barça culminava una de les mes grans actuacions que es recorda del conjunt culé a "Can Merengue". Aquella nit "El Gauxo" va fer possible el que semblava impossible, una de les més grans fites assolida mai per un futbolista blaugrana, sortir aplaudit del camp de l'etern rival. El partit que va finalitzar amb 0-3 va fer embogir tothom, i sinó escolteu el mestre Puyal...

NÚMERO 3

Els anys passen, i avui en dia, el que va va ser pilota d'or l'any 2005, ja no és ni la ombra del què va arribar a ser. El brasiler, que compta ja amb 32 anys, viu els últims anys de la seva carrera futbolística a l'Atletico Mineiro del seu país. Però si una cosa ens ha ensenyat el futbol, és que es pot pedre el físic, la velocitat o fins i tot les ganes, però el talent sempre perdura, prova d'això, Ronaldinho encara és capaç d'oferir-nos gols estratosfèrics com aquest, capaç de fer sortir les llàgrimes al propi crak brasiler...

NÚMERO 2

Tot i respresentar el declivi d'un equip, la temporada 2006-2007, també serà recordada per les últimes obres mestres que ens va deixar el Barça de Rijkaard, que gastava els últims cartutxos que li quedaven. Contra el Vilarreal, el conjunt blaugrana va materialitzar pràcticament el partit perfecte. Aquell dia Ronaldinho marcava el seu gol 50 amb el Barça, i més tard, amb el partit decidit, es va inventar una xilena plàsticament perfecte que provocava la mocadorada a la grada i el deliri del Camp Nou.

NÚMERO 1

Al debut de la temporada 2003-2004, a la RFEF, no se li va ocórrer res més que fer jugar el partit Barça-Sevilla a les 00.00 de la nit. Tot i la indignació, els aficionats van respondre a la crida del Camp Nou il·lusionats per veure jugar un tal Ronaldinho, l'últim fitxatge del club blaugrana. "El Gauxo" va decidir que havia de recompensar els seguidors per anar-lo a veure a aquelles hores de la matinada, així que va deixar anar una petita carta de presentació. Doble dribblig al mig del camp per deixar anar després una gardela descomunal imparable per al porter sevillista. Bona manera de presentar-se en societat, la primera de moltes genialitats i per això a "En Pilotes" pensem que val el número 1 d'un Top 10.

QUÈ PASSARÀ AL PROGRAMA DE DEMÀ? [19-11-12]

Hola estimats oients! Esteu cansats d'escoltar anuncis de la campanya electoral? Doncs demà a En Pilotes en sentireu encara més! Perquè arriba l'En Pilotes Especial Eleccions!

Però no us preocupeu perquè ni sentireu la paraula Federalisme, ni cap eufemisme de l'Artur Mas, ni tampoc  la paraula estat propi o independència. I és que 5 persones del món de l'esport presenten la seva candidatura per les eleccions catalanes i demà els tindrem presents al programa.

Aquí una foto d'un dels discirsos d'un candidat per anar fent boca:

Debat polític entre aquests candidats al final del programa presentant el seu programa electoral.

També vindrà Will.I.am que ens presentarà el seu èxit This is Love versionat. Es veu que en Will creu que la derrota de l'Espanyol ha sigut injusta, però que això no s'ha de confondre amb què l'Espanyol no està jugant pas bé.

Com sempre començarem amb els titulars i amb el monòleg!

Tot això demà a les 21:00h a Punt 7 Ràdio Sant Celoni, 107.7fm

DISSENYADORS ATREVITS. TOP 10 SAMARRETES PÈSSIMES

Hola petits exploradors i passejants del nostre blog. Aquesta setmana ens han parlat més de samarretes que la nostra mare abans de posar la rentadora. Per una banda, el Barça canviarà l'actual Qatar Foundation per Qatar Airways, tot i que continuarà rebent més de 30M per temporada d'aquest patrocinador

Per altra banda, la Federació Catalana de futbol ha comès l'error de deixar dissenyar la samarreta a Custo Dalmau. No, els jugadors catalans no aniràn amb tirants, però sembla que el dissenyador barceloní hagi dissenyat aquesta samarreta utilitzant el WordArt... Aquesta samarreta sembla extreta de la pel·lícula de Lilo&Stich. Més que per la Selecció Catalana, seria idònea per la Selecció de Hawaii.

Com ja sabeu, a En Pilotes només ens falta que es parli una mica d'una cosa per plantejar-nos si realment és la millor o la pitjor de la història... I com veureu a continuació, la samarreta del combinat català és una oda a la bellesa comparada amb les que us volem presentar a continuació:

10: Sembla que aquesta samarreta del Recreativo de Huelva l'hagi dissenyat Agatha Ruiz de la Prada un dia que estava mirant el Tour de França... Va home va!

9: Històricament, l'Arsenal ha estat un equip amb pujades i baixades constants en el seu rendiment. Van passar bones èpoques amb Henry, Pires o Van Persie, però hi ha hagut també una sèrie de fitxatges que prometien però al final res. El president de l'Arsenal doncs, l'any 1991, va demanar al dissenyador que elaborés una samarreta que representés la història del club d'una manera gràfica. Aquí en tenim el resultat: 

8: Pel que fa al dissenyador del Corinthians, es va inspirar un dia que va perdre la cartera i va anar a la policia. Allà va veure un cartell que posava "Es busquen". Va sortir de la comisaria corrent, es va posar a crear, i aquest n'és el resultat... 

 

7: El dissenyador de la Selecció Noruega va ser el primer capaç de combinar una samarreta blanca, un fons de l'antic Canal+ quan jugaven un partit i no tenies el canal contractat, i una superposició de lletres dissenyades amb el WordArt... Un mite!

6: El Brighton era un equip que no marcava gaires gols. L'entrenador no sabia que fer, fins que un dia, va parlar amb el dissenyador de les samarretes del club i van decidir que hipnotitzarien els rivals amb el disseny del seu uniforme...

5: El dissenyador del Dundee United era un home molt enfeinat... Havia de fer moltes coses durant el dia: Despertar els seus fills, acompanyar-los a l'escola, anar a comprar el dinar i fer-lo, recollir els nens de l'escola... i sempre estava enfeinat. No sempre era fàcil combinar la feina de "mastresso" amb la de dissenyador... Per això, un dia a altes hores de la matinada, va decidir agafar una samarreta blanca i un pot de pintura i crear... Així de pas també matava l'estrés

4: Ja sabeu que els hiverns anglesos són molt freds. En saber-ho, el dissenyador del Burnley va decidir llençar la Queca Edition, una samarreta exclusivament de llana que protegia els jugadors del fred. Hi van haver dos problemes: el primer va ser que va arribar l'estiu i el Burnley seguia jugant amb llana. I l'altre, que es va extingir l'Ovella Burnleyana...

3: Als anys 80, el Columbus of Colorado era patrocinat per una empresa de decoracions de taules i cortines de luxe. En aquell moment, van decidir premiar la fidelitat del fabricant dedicant la samarreta al patrocinador... Quin gest!

2: L'Atlethic de Bilbao volia donar la nota de color a la UEFA. Però no ens pensàvem que seria una cosa tan descarada fins i tot en la samarreta especial per jugar en aquesta competició... Us presentem la Ketchup Edition!

1: El dissenyador del Brasilense es va inspirar en aquest disseny tot mirant un pijama del seu fill petit. No calen més paraules... És que sembla un pijama de Digimon!!! Digievolució!

Pere Purrà

¿FERNANDO, ANTONIO O MANOLO?

Després d'alguns dies d'inactivitat el "Racó d'en Vala" avui torna amb més força que mai, per explicar, el que és de ben segur, un dels casos més curiosos i estrambòtics de la història del futbol modern.

Per poc futbol que hagueu vist, si us dic el nom de Fernando Hierro, segur que us sona d'alguna cosa, i de fet hauria de ser així. Fernando Hierro va ser durant la dècada dels 90 i principis dels 2000, el gran central insígnia del Reial Madrid (deixant de banda la seva "polidesa" més o menys criticable), i un dels millors del món en la seva posició en aquells temps. Avui en dia, el seu nom és un dels emblemes recents més mediàtics de la casa blanca, al costat d'altres ilustres com Raul o l'encara porter del conjunt merengue Iker Casillas. Fins aquí la història és coneguda per tothom.

Ara bé, com us deveu imaginar, a En Pilotes no malgastarem les pàgines del bloc per exaltar la figura de de Fernando Hierro, i és que de moment ja hem fet masses concessions. A nosaltres, ens interessa més exaltar la figura del seu afortunat germà, i aquí comença la història oculta de la dinastia Hierro. Situem-nos. Corrien els finals de la dècada dels 80, i en aquells temps el Màlaga era un equip mediocre de la categoria de plata, que lluitava per ser a l'elit del futbol espanyol. Durant aquells anys, el club gaudia de tenir en posessió la família Hierro al complet: l'Antonio, en Manolo i en Fernando, ordenats per edat, tots ells germans entre si. Per la seva banda, l'Antonio era un futbolista que havia fet carrera al club de la seva vida, i no va fer res destacable per sortir de la mediocreitat; en Fernando ja el coneixem tots, i en aquells temps ja destacava per ser potencialment un dels millors defenses de l'estat espanyol, com així va arribar a ser fitxant pel Valladolid, previ pas per arribar al Reial Madrid; però la història més estrambòtica és la d'en Manolo, del qual diré per curar-vos la curiostitat, que en el futur va arribar a fitxar pel FC Barcelona. Sí, sí, sembla estrany però fou així.

Corria l'any 1988, i el Barça vivia un dels moments més convulsos de la seva història. Acabava de produir-se el famós motí de l'hespèria, en la qual els jugadors es revolten contra la directiva de l'aleshores president Josep Lluís Nuñez. El club arrossegava un greu crisi esportiva i institucional i en pocs mesos l'equip havia tingut tres entrenadors. Moralment el vestuari queda tocat quan Terry Venables és cessat després d'aconseguir la lliga 84/85 i portar l'equip a la final de la Copa d'Europa de Sevilla del 1986, la qual es perdria a penals contra tot pronòstic davant l'Steaua de Bucarest. Però aquell fantàstic equip, després  de la marxa de Bernd Schuster al Madrid, el mateix estiu després de la final de Sevilla, no va tornar a ser el mateix, i els resultats i el joc no van acabar de convèncer mai un públic i una directiva sempre exigent com la barcelonista. Venables és substituït per Luis Aragonés en el càrrec, el qual va passar amb més pena que glòria per la banqueta culé, assolint uns números nefastos. Aragonés, novament és cessat, el Madrid vivia de ple la època daurada de la quinta del buitre, i en tota aquesta crisi esportiva i institucional Johan Cruyff és fitxat com a entrenador. A partir d'aquí, la història la coneixem tots i el resultant Barça de Cruyff escriuria una de les etapes més brillants que es recorda en el món del futbol. Perquè contextualitzo tant? La veritat, no ho sé, potser no calia, però em fa ilusió que els que sabeu una mica més d'història del Barça, sapigueu que al bo de Joan Gaspar entre tanta crisi institucional en aquelles èpoques ja se li girava el cervell. Avui en dia, les proeses de Joan Gaspar són conegudes per tots els culers per abanderar fitxatges esportivament brillants i econòmicament rentables, un Monchi a la catalana per entendren's, prova d'això aquest geni i figura va abanderar fitxatges com els de Geovanni, Petit, Overmars, Dutruel, Christanval, Patrick Anderson, Bogarde... I un ilimitat nombre de mites del barcelonisme, però el que potser desconeixíeu és que en aquest capítol també hi té cabuda Manolo Hierro

Segons explica la història, la crisi institucional que vivia el club, va fer que més d'una persona perdés el nord, entre elles el molt honorable Joan Gaspar. La llegenda diu que la Secretaria tècnica del Barça havia fet arribar a la directiva molt bons informes d'un central del Valladolid que es deia Hierro; en aquests informes, es deia que es tractava d'un central amb bona planta, agressiu, bona sortida de pilota, i que estava condemnat a ser un central que marcaria època. Fins aquí gran visió de futur de la secretaria tècnica culé, a la qual el temps ha acabat donant la raó, però aquells informes es van oblidar d'una cosa: el nom del jugador. Gaspar, un home decidit com era ell, va emprendre el camí cap a Valladolid amb l'objectiu de tancar el que havia de resultar una de les millors operacions esportives per el futur de la plantilla blaugrana. Gaspar va preguntar al club vallisoletà per un central que es deia Hierro, i el personal del Valladolid demostrant que tonto no era, va vendre Hierro a Gaspar tot satisfent la seva demanda. El que l'aleshores vicepresident del Barcelona no sabia, és que li habien venut gat per llebra, tot pensant-se que habia fet els deures. Aquell suposat gran central, mai va arribar a debutar com a jugador del FC Barcelona i després d'un parell de cessions, acabaria desapareguent del panorama futbolístic.

Els anys, els lustres i les dècades passen, i encara ara Gaspar es pregunta per què va fitxar a Manolo i no a Fernando... Diuen que tota gran personalitat té darrere una taca negra... o unes quantes

L'ART DE LA TISORA: TOP 10 XILENES

La xilena, tisora, chalaca, bycicle, overhead o diga-li com vulguis, ha estat des de sempre una de les maneres més espectaculars de fer pujar un gol al marcador. Ahir, Zlatan Ibrahimovic, va anotar potser una de les xilenes més llunyanes de la història, però no us penseu que era la millor. Per aquest motiu, En Pilotes ha volgut recordar algunes tisores mítiques de la història del futbol en aquest Top10.

10: Albert Luque (Deportivo) vs Màlaga (2002)

9: Hugo Sánchez (Real Madrid) vs. Logroñes (1988)

8: Marco Van Basten (Ajax) vs. Den Bosch (1986)

7: Rivaldo (Barça) vs València (2001)

6: Wayne Rooney (Manchester United) vs Manchester City (2011)

5: Zlatan Ibrahimovic (Suècia) vs Anglaterra (2012)

4: Yuri Djorkaeff (Internazionale) vs Roma (1997)

3: La Catapulta Infernal de Romero i Pérez (Gimnasia y Esgrima) vs Boca Juniors (2010)

2: Trevor Sinclair (QPR) vs Barnsley (1997)

1: Mauro Bressan (Fiorentina) vs Barça (1997)

Després d'això, encara creus que la xilena de Zlatan ha estat la millor de la història?

LA FIFA NO FA ELS DEURES

Ahir va sortir la llista dels 10 millors gols de 2012 segons la FIFA. D'entre els seleccionats veiem a Falcao, Messi o Neymar. L'any passat ningú va entendre com Rooney no va guanyar el premi, però aquest any, creiem que les persones que havien de fer aquesta feina a la FIFA, s'han cansat ràpid de buscar.

Des d'En Pilotes creiem que en aquest 2012 s'han marcat gols millors...

Com no pot ser aquest gol el millor de l'any 2011?

Aquí tenim els 10 gols seleccionats anotats durant l'any 2012:

La xilena de Falcao ens sembla fantàstica però ho va fer en un amistós. Contant que Falcao és dretà i xuta a cama canviada, i que era una Final de la Europa League, nosaltres preferim aquest

Sabem que no hem donat temps a la UEFA, però pels premis de l'any que ve, que s'apuntin aquest d'ahir mateix de Zlatan Ibrahimovic:

Un gran i injust absent en aquests premis ha estat Edison Cavani. L'uruguaià del Nàpols, del qual som uns grans defensors, ha sigut capaç de marcar gols com aquest... I a l'Inter!

De la premier ens arriben dos candidats més. El primer és de Pappis Cissé precisament contra el Chelsea FC. El segon és un gol del llarguíssim Peter Crouch.

La FIFA ha escollit el gol de Ben Arfa com un dels 10 millors de l'any. Però nosaltres n'hem trobat un d'encara millor:

Pel que fa a Messi, aquest any els de la FIFA podien escollir entre més de 70 gols, però no han fet la feina. En Pilotes si que ho ha fet, per nosaltres, aquest ha estat el millor gol de Messi aquest any:

Trobem també una falta de respecte no trobar entre els 10 millors gols almenys un d'aquests gols de jugadors del Màlaga. El primer, obra d'Eliseu. El segon, de Baptista contra el Getafe en temps afegit per donar la victòria al seu equip.

Per acabar, un vell conegut del Sevilla actualment a la Sampdoria. Enzo Maresca no té res a envejar a Falcao o Rooney:

Senyors de la FIFA, aquest article l'hem escrit en 30 minuts i hem demostrat trobar millors gols que els vostres, que heu tingut tot un any per anar redactant home...