...I NOMÉS SÓN NUMEROS?

Oriol Valentí


Com no podia ser d'una altra manera, ja torno a ser aquí, i aquest cop podria dir que m'hi sento obligat, però no és tampoc la paraula idònia, perquè a l'hora em sento amb ganes de seguir escribint. Per què? Doncs perquè ahir parlàvem de números, i enming d'una frase, ja vaig deixar entreveure que volia explicar el perquè de les xifres que vam veure. Doncs bé, com que ho vaig dir, i el que es promet és deute, acte seguit tocarà fer una mica d'anàlisi.

Probablement, no descobriré res de nou, i com ja sabeu, el gran problema defensiu del Barça són les baixes. Les baixes son el tot? Si aquesta és la pregunta, la resposta és no, i això és el que ara veurem. No es tracta de fer un gran estudi ni treure dades miraculoses, tant sols anem a mirar quins quartets defensius ha utilitzat el Barça els últims partits de lliga, prestant especial atenció a les parelles de centrals. Cada parella de centrals diferent la marcarem amb un color diferent:

Jornada 1
ALVES                      PUYOL                         MASCHERANO                J.ALBA          (Reial Societat)

Jornada 2
ALVES                      PUYOL                          PIQUÉ                               J.ALBA           (Osasuna)

Jornada 3
ALVES                      MASCHERANO           PIQUÉ                             ADRIANO       (València)

Jornada 4
MONTOYA              PUYOL                           PIQUÉ                              ADRIANO       (Getafe)

Jornada 5
ALVES                      MASCHERANO            A. SONG                          ADRIANO       (Granada)

Jornada 6
ALVES                      MASCHERANO            A. SONG                           J. ALBA           (Sevilla)

Jornada 7
ALVES (MONTOYA)      MASCHERANO     ADRIANO                       J. ALBA           (R. Madrid)
* Alves es va lesionar abans de la mitja hora de joc, i a aefectes pràctics, durant el partit el lateral va ser Montoya

Jornada 8
MONTOYA              MASCHERANO             A. SONG                           J. ALBA          (Deportivo)

Jornada 9
MONTOYA               ADRIANO                      A. SONG                           J. ALBA          (Rayo)

Jornada 10
ADRIANO (ALVES)      MASCHERANO     (BUSQUETS - BARTRA)   J. ALBA         (Celta)
* El barça va sortir amb defensa de tres i Busquets combinant la posició de MCD en atac i DFC en defensa. Els parèntesi es deuen a que a la primera part, ràpidament es va lesionar Adriano i va entrar Alves; i que al descans, Tito va decidir donar entrada a Bartra fent de central fix i alliberant a S. Busquets degut als nombroses problemes defensius que tenia l'equip, deguts en gran part la velocitat de Iago Asapas a l'esquena de la defensa.

Jornada 11
ALVES                         MASCHERANO             PIQUÉ                               J. ALBA        (Mallorca)



L'anàlisi crec que és simple, no només són les baixes, sinó la inestabilitat defensiva. Estem parlant de que la parella de centrals que ha jugat més partits junta és la de Mascherano - A. Song; i cal tenir en compte dues coses: 1r) Tot i això només han jugat junts 3/11 partits 2n) Cap dels dos és central pur. Qualsevol persona sensata o que hagi jugat a futbol de central, sap que la clau d'una defensa sòlida és l'entesa amb el company del costat, i quan existeixen tantes parelles de centrals diferents (fins a 7) difícilment aquesta entesa és possible i efectiva. I si a tot això li sumem que el central amb major capacitat de lideratge (és indispensable tenir un gran líder en defensa que sàpiga manar, coordinar la línia i l'equip en general), Carles Puyol, el capità, tant sols ha pogut actuar en 3 partits, encara apareixen més duptes defensius.

        

Que vull dir amb aixo? Ens hem de preocupar però en cap cas alarmar. És evident que si tots els jugadors estiguessin al 100%, la parella de centrals titular, seria la formada per Puyol i Piqué, probablement la millor parella de centrals d'Europa per la seva entesa, complementarietat (mentre que Piqué és un gran marcador amb bona sortida i desplaçament de pilota; Puyol representa el lideratge el carisme i l'ànima de l'equip, és el corrector capaç de tallar pilotes impossibles gràcies a la punta de velocitat, qualitat que probablement va perdenat amb el pas dels anys) i sobretot veterania, ja que no podem oblidar que porten més de quatre anys i centenars de partits jugant junts malgrat la joventut de Piqué. En aquesta parella titular també podríem incloure Javier Mascherano per anar fent rotacions, el qual ha demostrat tot i no ser un central pur una enorme adaptació al rol gràcies a la seva disciplina, entrega i agressivitat en la marca. Potser hi ha qui reclama la presència de Marc Bartra. Com diu Tito, se li han de donar minuts poc a poc i no comprometre'l en partits que el puguin marcar negativament, no en quant a incapacitació sinó psicològicament; però si he de donar la meva visió personal, he de dir a tots aquells qui el veuen fora del Barça que estem amb tota seguretat al que serà el gran central del Barça la pròxima dècada junt amb Gerard Piqué

Ja sé que m'he desviat una mica del tema, he de dir que expressament, per acabar entrant a les conclusions. Quines son les conclusions? Que tot i l'anterior article, que per molts pot semblar definitiu en quant a mitjanes i xifres, el futbol no són tot matemàtiques, i està ple de variables que poden condicionar aquests números, i que a vegades no són del tot apreciables o valorades. Per això mateix, vull contraposar les dades amb el que seria una mica el rerefons de la qüestió: és molt fàcil que la premsa sensacionalista, ens enganyi només amb números, ja que el recurs de les matemàtiques permet presentar a qui s'ho proposa dades que a vegades semblen irrefutables i amb les quals és molt fàcil fer demagògia. estic ben segur que si m'hagués proposat convèncer a la gent que el Barça estava fent una temporada pèssima defensivament amb comparacions i estadístiques, en l'anterior article ho hauria aconseguit ben fàcilment amb més d'un; d'aquí que al final de l'article establís unes proporcions totalment ridicules. La meva intenció? Fer reflexionar, tant sols això. Ja sé que és molt suposar: però imaginem que amb 0-3 a Riazor o Mallorca, el Barça posa el partit al congelador, que és el que fa habitualment (hem de tenir en compte que aquests dos partits són una accepció i no la norma, perquè al Barça no li acostuma a passar mai que li aixequin un 0-3 a favor)  i evita que el partit es torni boig, i suposem que en comptes de 6 gols n'encaixa 2 en tots dos partits junts. Llavors, en comptes de 14 gols, parlaríem que n'ha encaixat 10, fet que comportaria una mitjana lleugerament inferior a 1 gol encaixat per partit (similar a la de la temporada 2008-2009 amb la qual Valdes conquereix el trofeu Zamora). Després diríem que defensivament el Barça està fent una bona temporada? Només per dos partits bojos que són una accepció? Ja sé que això és molt suposar i els números són els que són, tant sols volia cumplir el meu propòsit de demostrar una de les màximes més famoses i certes del futbol, la qual segurament segur heu sentit més d'una vegada: "en futbol 2+2 no sempre suma 4"