EL JOC BOIG DEL "LOCO"

La temporada 2011-2012 serà recordada per moltes coses, com la marxa de Guardiola del FC Barcelona com a entrenador o per la conquesta de la Champions League per part del Chelsea amb una sort que encara ni tant sols ells se la creuen. També serà recordada pels aficionats de l'Atlètic de Madrid, que van conquerir la seva segona Europa League dirigits per un gran Diego i un tal Radamel Falcao que no va parar de marcar, marcar i marcar gols fent gala del seu letal olfacte golejador. Però sobretot hauria de ser recordada per l'aparició en escena d'un dels equips, en la meva opinió, més espectaculars dels últims anys malgrat no assolir cap títol tot i arribar a dues finals, evidentment, parlo de l'Athlètic del "Loco" Bielsa. De ben segur, si per alguna cosa no serà recordada la passada temporada, serà pel paper insípid de l'Espanyol, que no va sortir de la seva rutina mediocre de cada temporada.

Em fa especial il·lusió dedicar un article a aquell Athlètic, perquè la veritat és personalment no he disfrutat mai tant de veure un partit de futbol com els que ens van oferir en vàries ocasions "els lleons" la temporada passada. Era un equip que practicava un futbol directe, ràpid i eficaç; i no directe en el sentit d'enviar pilotes llargues, sinó tot el contrari. Aquell equip no rifava cap pilota, jugava directe, però per terra, i anava cara barraca, i tot i que era això el que el feia tant espectacular de veure, també va ser això mateix el motiu pel qual no van saber materialitzar el joc en títols. En la meva opinió aquell equip va pecar de novell i en partits clau contra rivals més experimentats (però no per això superiors), li va faltar la picardia i el saber estar que et dóna la veterania, per saber adormir un partit, per saber congelar-lo. El gran error d'aquell equip va ser voler sempre més i més, i no saber renunciar a l'atac quan les circumstàncies ho demanen. Un joc boig per un entrenador "Loco".

Acte seguit vull aclarir una cosa, perquè si una cosa no se li pot retreure a Bielsa, és que no domini totes les facetes del joc. Estem parlant d'un home que sap cuidar el més mínim detall estratègic, tant ofensiu com defensiu, i la meva crítica no va encaminada en el sentit del joc estratègic, sinó en actitud boja dels futbolistes (agressius, però no bruts). L'Athlètic de Bielsa es caractaritzava per ser un equip que corria sense parar del primer a l'últim minut, que presionava sense descans la sortida de pilota dels rivals, sabia tractar bé la pilota quan la recuperava , i era letal quan atacava gràcies a la indiscutible figura de Fernando Llorente; i és que si aquella temporada, Falcao, es va fer un tip de marcar gols, "el Rei Lleó" no es va quedar precisament endarrerit. Si parlem de l'Athlètic 2011-2012, "el 9" sorgit del planter de lezama mereix un capítol a part, ell era l'autèntic ídol de l'afició i un davanter que trenca amb la tradicional norma que: "un davanter alt i fort no pot ser bo amb la pilota als peus", tractant-se doncs d'un davanter de gran envergadura i a l'hora molt ben dotat tècnicament, i el que és més important, un instint dins l'àrea com en pocs jugadors s'ha vist els darrers anys; en definitiva, un d'aquells futbolistes que xuta una vegada i marca 2 gols. Encara em pregunto on estava el sostre d'aquell Athlètic si hagués sabut posar la pausa quan tocava. 

D'altra banda, no em vull oblidar d'altres noms propis d'aquell equip, on tothom era important, tals com: Javi Martínez, Muniaín, De Marcos, Amorebieta o Iraola. També vull fer especial menció a dos noms propis com són Iturraspe i el ja esmentat Javi Martínez, els dos eixos defensius de l'equip al mig del camp i a la defensa respectivament. El primer un lluitador incansable, capaç de dur a terme la difícil missió d'equilibrar un equip boig. El segon era l'eix motriu sobre el qual es movien tots els engranatges, l'home que treia la pilota des de la defensa gràcies a la seva gran condició tècnica degut a que era un pivot defensiu reconvertit a central. Em sap greu no fer esment de tots els jugadors 1x1, perquè realment crec que ho mereixen, però per no fer-me avorrit, el que sí vull fer és escriure l'11 tipus d'un equip que passarà a la història, i que segurament romandrà inesborrable en la memòria dels aficionats del conjunt basc. Aquell 4-3-3 integrat per:

IRAIZOZ

IRAOLA    AMOREBIETA    JAVI MARTÍNEZ    AURTENETXE

ITURRASPE

ANDER HERRERA    DE MARCOS

SUSAETA                                                            MUNIAÍN

LLORENTE

Tampoc em vull deixar de fer menció a jugadors supnets que van fer un important paper com Toquero "Lehendakari" (molt estimat per l'afició), Mikel San José, Gabilondo, David López o Ibai Gómez, els quals també van participar en molts partits i van saber dur perfectament el seu rol de revulsius. Per acabar vull fer especial menció a l'eliminatòria de la UEFA Europa League que va emparellar Athlètic de Bilbao i Manchester United. Si bé és cert que els "diables vermells" partien com a favorits, "els lleons" a base de treball, esforç i humilitat, es van saber endur el gat a l'aigua, gràcies sobretot a una de les més grans exhibicions de futbol que s'ha vist en molts anys a Old Trafford, on l'Athlètic va guanyar 2-3 en un partit on tot Europa estava expectant. Aquell partit no tants sols va deixar tothom bocabadat, sinó que l'Athlètic es va guanyar allò més important que hi ha al futbol: el respecte d'un continent. Qui pensi el contrari que respongui el següent: De què serveix que el Chelsea hagi guanyat en els últims anys tres Premier Leagues i una Champions League si no s'ha guanyat el respecte dels seus oponents? aquí la opinió de cadascú. Per acabar us deixo com a regal part d'un dels partits més apassionants dels últims anys: Manchester United 2-3 Athlètic de Bilbao. Deleiteu-vos!