I PER QUÈ LA RÀDIO?

Em deixes robar-te 5 minuts de la teva agitada vida? Et vull donar unes quantes raons per les quals hem de seguir fent ràdio.

En un món que avança a un ritme tecnològic de canvi constant, la ràdio intenta treure el cap essent un dels mitjans de comunicació més antics i, sobretot, més propers.

Segur que la vostra Iaia Maria té sempre la ràdio al costat mentre et prepara al berenar i de tant en tant deixa anar un: "Tens tota la raó! responent a en Luís del Olmo. També te n'hauràs assebentat de les últimes notícies del dia mentre passaves pel carrer i un transportista tenia la ràdio a un volum desproporcionat.

Poso la mà al foc que alguna vegada has posat el volum de la tele a zero mentre emetíen algun partit de futbol amb castellà. Després has engegat la ràdio catalana on narraven el partit i has dit: "Ufff quin descans!"

I és que de ben segur sabràs que es parla de "Telebasura", però, has escoltat mai el mot "Ràdiobasura" o "Ràdioescombraries"? Jo almenys no. Això ens indica clarament que el nivell cultural i selectiu d'ambdós mitjans està a anys llum. Mentre la televisió s'està convertint en un mitjà de comunicació elitista, la ràdio segueix donant oportunitats a tothom.

Entrant a un terreny més personal, la ràdio és per mi aquell mitjà on transportar les meves frases de Facebook i Twitter, que es queden en això, conjunts de paraules que busquen un "M'agrada i un Retuit"; a idees i guions bojos que acaben fent que els dilluns (dia de grabació del meu programa) passin de ser d'una tortura a una bogeria fins i tot atractiva.

Molts dels meus amics i persones properes em pregunten: "I per què la ràdio?" I per què no la ràdio? La ràdio és com l'American Dream: Què sóc capaç de fer si m'esforço i organitzo tots els pensaments malèfics que volten pel meu cervell i els transformo en un programa amb el qual la gent hi vulgui perdre mitja hora de la seva vida cada setmana...

Un altre pregunta que m'ha fet més gent de la que m'esperava: "I tu quan cobres per fer el teu programa de ràdio? Doncs des de que estic a ràdio Sant Celoni he vist els mateixos diners que els que Millet ha retornat al Palau de la Música i els mateixos que Urdangarín ha pagat a l'Estat... Però al contrari que ells dos, el meu objectiu no és treure diners del que estic fent. Ja els podem criticar a aquests dos però molts de nosaltres tenim una actitud semblant a la seva; i és que acostumem a relacionar el temps invertit amb els diners, però molt poques vegades relacionem el temps invertit amb la felicitat.

Per tot això i moltes coses que em deixo però que no puc dir perquè us he promès al principi que només us robaria 5 minuts de la vostra vida. Sóc feliç fent ràdio i espero que aquest article us faci pensar mínimament quina és la vostra relació amb aquest mitjà de comunicació.

Pere Purrà