TOP 10: RONALDINHO

Quan vaig presentar-me a "El racó d'en Vala" vaig dir que parlaria entre altres coses de jugadors històrics, i quina millor manera de fer-ho que presentant cada setamana un Top10 d'un futbolista de llegenda. En la 1a edició volem començar forts, i és per això que començarem amb un autèntic heroi del barcelonisme: Ronaldinho Gauxo.

Segurament un dels més grans mags que hi ha hagut a la història del futbol, i és que en el seu en pas pel  FC Barcelona, sobretot les tres primeres temporades, ens va regalar un sense fi de genialitats irrepetibles. Molts diuen que si hagués estat capaç de mantenir el seu nivell durant un temps més prolongat ara estaríem parlant del "més gran". No obstant això, el seu repertori dóna per escollir, i malgrat que pel motiu de seleccionar 10 gols ens hem hagut de deixar alguna obra mestre, com el seu gol màgic al Sadar de Pamplona després de fer un barret antològic dins l'àrea, aquests creiem que són els seus 10 millors gols. Seieu i disfruteu!

NÚMERO 10

Una de les millors habilitats de Ronaldinho era el el tir lliure directe, i l'execució magistral de la falta que fa contra el Saragossa de Víctor Fernández, la temporada 2006-2007, a les acaballes del partit és digne Top 10. Potència i col·locació però també utilitat per un xut que va valer 3 punts d'or. El porter César només pot contemplar meravellat com aquesta obra d'art forada les malles de la seva porteria:

NÚMERO 9

Un gol tant espectacular com sentimental en ple declivi de la seva carrera. Espectacular perquè enganxa una xilena espectacular caçant la pilota al vol, i sentimental perquè és l'última obra mestre que ens va deixar vestit amb l'elàstica blaugrana. Tot i que el gol no va servir per guanyar els tres punts els aficionats del Vicente Calderón encara avui es freguen els ulls pensant en la xilena del "Gauxo":

NÚMERO 8

La temporada 2004-2005 marca l'inici del gran Barça de Rijkaard i el retorn del club a la Champions. A la fase de grups l'equip es jugava ser o no a vuitens de final contra un totpoderós Milan que vivia la època daurada dels Pirlo, Gattuso, Shevchenko, Seeforf... Transcorrien les últimes jugades d'un partit, que semblava condemnat a finalitzar amb empat a 1, quan de sobte va aparèixer el mag brasiler i va fer això...

NÚMERO 7

La temporada 2006-2007, serà recordada pel declivi del Barça de Rijkaard i de Ronaldinho. El Barça es jugava a casa contra el Werder Bremen agafar el bitllet per l'últim tren cap a la fase final de la copa d'Europa, i en una falta al balcó de l'àrea, Ronaldinho va decidir que era el moment ideal de presentar al camp nou l'enèssima meravella del seu repertori. Qui diu que una falta cal que vagi forta, colocada i per sobre la barrera? De nou apareix ronaldinho per trencar els esquemes, per llençar-la ben fluixeta i per sota la tanca...

NÚMERO 6

L'any 2002, l'astre brasiler, tot i començar a destacar a les files del PSG, encara era un gran desconegut del panorama futbolístic, no obstant això les seves bones actuacions amb el conjunt parisenc li van valer formar part del gran Brasil del 2002 amb estrelles consolidades com Rivaldo o Ronaldo, i on emergien les figures d'uns aleshores joveníssims Ronaldinho i Kaká. Però la joventut, no va ser un impediment per Ronaldinho, que no podia escollir un millor escenari que la Copa Mundial de 2002, a vuitens de final i contra Anglaterra per presentar-se davant del món. Acabava de donar inici el 2n temps quan va produir-se una falta uns 40 metres de la porteria de David Seaman; Ronaldinho va creure que havia arribat el moment que el seu nom comencés a monopolitzar el futbol dels darrers cinc anys...

NÚMERO 5

Als vuitens de final de la Champions 2004-2005, el Barça i el Chelsea, ens van regalar una de les eliminatòries més apassionants de la dècada, que per cert es decantaria del costat anglès. El Barça perdia 3-1 a Stamford Bridge, i necessitava un gol per ser a quarts. Va ser en aquell moment quan Ronaldinho va rebre una pilota a la frontal de l'àrea, va congelar el temps, i després d'hipnotitzar el seu marcador ballant una samba màgica, es va treure de la màniga un punxot en sec que deixava el porter Cech fent l'estequirot mirant com la pilota a entrava la porteria a càmera lenta per un angle impossible...

NÚMERO 4

La temporada 2005-2006, la del doblet, el Barça culminava una de les mes grans actuacions que es recorda del conjunt culé a "Can Merengue". Aquella nit "El Gauxo" va fer possible el que semblava impossible, una de les més grans fites assolida mai per un futbolista blaugrana, sortir aplaudit del camp de l'etern rival. El partit que va finalitzar amb 0-3 va fer embogir tothom, i sinó escolteu el mestre Puyal...

NÚMERO 3

Els anys passen, i avui en dia, el que va va ser pilota d'or l'any 2005, ja no és ni la ombra del què va arribar a ser. El brasiler, que compta ja amb 32 anys, viu els últims anys de la seva carrera futbolística a l'Atletico Mineiro del seu país. Però si una cosa ens ha ensenyat el futbol, és que es pot pedre el físic, la velocitat o fins i tot les ganes, però el talent sempre perdura, prova d'això, Ronaldinho encara és capaç d'oferir-nos gols estratosfèrics com aquest, capaç de fer sortir les llàgrimes al propi crak brasiler...

NÚMERO 2

Tot i respresentar el declivi d'un equip, la temporada 2006-2007, també serà recordada per les últimes obres mestres que ens va deixar el Barça de Rijkaard, que gastava els últims cartutxos que li quedaven. Contra el Vilarreal, el conjunt blaugrana va materialitzar pràcticament el partit perfecte. Aquell dia Ronaldinho marcava el seu gol 50 amb el Barça, i més tard, amb el partit decidit, es va inventar una xilena plàsticament perfecte que provocava la mocadorada a la grada i el deliri del Camp Nou.

NÚMERO 1

Al debut de la temporada 2003-2004, a la RFEF, no se li va ocórrer res més que fer jugar el partit Barça-Sevilla a les 00.00 de la nit. Tot i la indignació, els aficionats van respondre a la crida del Camp Nou il·lusionats per veure jugar un tal Ronaldinho, l'últim fitxatge del club blaugrana. "El Gauxo" va decidir que havia de recompensar els seguidors per anar-lo a veure a aquelles hores de la matinada, així que va deixar anar una petita carta de presentació. Doble dribblig al mig del camp per deixar anar després una gardela descomunal imparable per al porter sevillista. Bona manera de presentar-se en societat, la primera de moltes genialitats i per això a "En Pilotes" pensem que val el número 1 d'un Top 10.